Más de lo mismo

Estic warrior amb el blog eh ;). Tot i la meva fan incondicional, diré que si segueixo el blog ho faré al cap d'uns dies jaja, almenys tenir quelcom a dir.

Ahir se'm va dir que digues coses negatives. Crec que ho vaig deixar clar, i sobretot durant aquests mesos. Bàsicament, si hagués de tornar ara em pensaria bastant el tema de buscar un pis a Pisa. Fa poc va arribar una alemana. Vaig estar parlant amb ella i viu en un pis d'estudiants a Pisa, però em va explicar que hi viu pq el seu antecesor li va dir que anes allà i no pas a la resi ... Tot i que també s'ha de veure que interessa ... jo m'he gastat menys de 580 euros en 2 mesos. No he tingut gastos de llum, gas, aigua ni internet. La línia que tinc és la de la uni (superfast jeje). No m'he de preocupar de la neteja de l'habitació ni de la cuina (només he de rentar els plats i olles que embruto). Això sí, cada setmana gastava 7'5 euros en anar a la bogaderia (tot i que si m'hagués organitzat bé i no hagués corregut tant hagués pogut anar cada dos setmanes) ... i també té la part de la maldición, no desconectes mai pq ja no només vius PER la feina sino que també vius A LA feina jaja.

Bueno i passo a les reflexions del curro. La veritat és que 2 mesos són molt poc temps i passen volant. El primers 2 dies pensava que es faria etern, després flipes de com passa el temps, sobretot quan tens dates d'entrega (això és un fet, 2 mesos es poden fer eterns tot i que facis moltes coses, el concepte important és haver-les de fer per un dia en concret. És un fet demostrat empíricament que aquell dia arriba molt ràpid, sense la feina feta (o amb la feina mal feta i l'error descobert aquell mateix dia) i amb un estrés del copón :D). Retornant al tema ... al final he pogut fer la feina, tot i que en podria haver fet més i no he pogut per mala sort.

Els fets em van dur quasi de casualitat a italia i d'un dia per l'altre. No van poder preparar moltes coses, així que la majoria de la feina l'hem anat improvitzant. Tot i així n'he fet molta, potser molta més que hagués fet a barna currant més hores. Per què ? doncs perquè no estava estressat. Anava fent al meu ritme, pensant coses per millorar, pensant altres tests, etc. Només els dies que em discutia via mail amb el meu jefe el meu rendiment baixava. I torno a repetir, aquí he currat menys hores, he mirat molt més internet, etc.


(des de que estic aquí la bola se m'envà molt més ... ja veureu jaja)

Una altra conclusió que trec ... bé més que conclusió és confirmació, el món científic fot fastig. Som un grup d'universitats intentant treure un projecte. Cadascú va a la seva bola i fot el que li rota (això ja ho sabia d'anteriors projectes) ... el que flipo són amb els italians. Van de llestos, van de que són els coordinadors del projecte, van criticant la feina dels altres i ells ... no tenen ni puta idea de res i no tenen la feina feta !!!.
El meu puto orgull m'ha fet discutir infinits cops amb el meu jefe pq es posava amb el meu xip (té raó en el que diu, però no fa bé en culpar-me a mi pq ell tb té part de culpa). El que més em fot és arribar aquí, haver perdut temps dissenyant coses ... i veure que no tenen ni puta idea de que és ni de pq es fa servir. O SIGUI, JO NO POSO COSES ALS XIPS PQ SI, POSO EL QUE SE'M DEMANA (i a part proves meves per investigar) ... per tant QUE COLLONS ELS HI PASSA ? ... m'he adonat, a temps espero, de que he fet el subnormal (i això fa més mal). He discutit amb qui em paga per res (bé per orgull, però que no aporta res), waste of time.

Total, que jo he de fer un altre xip i ja els he dit de fer una reunió (divendres abans de pirar, podré trencar cares :D). Com ells són els coordinadors els he dit que m'han de dir que posar. Recordant que estem fent investigació i que per tant hem de posar tantes coses com sigui possible. Els hi vaig donar totes les possibilitats possibles, i també els hi vaig dir que JO descartava la majoria pq no m'interessaven, que si les volien fer que haurien de parlar directament amb el meu jefe (m'he posat farruco farruco).

I és que els tios van de listos. Es pensen que per ser biometges (biomerdes és el que són) i saber fer plaques són els putos amos, i potser el que tindran es un ZAS en toda la boca. Al projecte també hi ha metges, curiosament els italians són superamics del metge que coordina el projecte. O sigui, publicacions junts, fan tests junts, els metges venen aquí, ells van allà, puterio del 15 vamos. Doncs bé, portava jo un mes aquí i va arribar un dels metges d'allà (un xaval com jo fent la tesis també). Fixeu-vos si són llepaculs que van organitzar uns sopars i berenars i merdes pel tio (a mi m'hi van invitar). A veure, jo no necessito tanta atenció, però ho trobo una falta respecte no ? és com dir que la meva feina no els hi interessa.

Així que he decidit fotré la meva. Els hi posaré el que hem demanin per no tenir problemes amb el projecte. I penso explotar tant com pugui els resultats sense afegir-los a les publicacions (això els farà rabiar, però intentaré publicar sempre coses on no els necessiti). I mai, MAI, esperaré a tenir resultats seus per continuar la investigació, pq ens hi podem morir jeje.

I de moment ho deixo per aquí. Al final m'he fotut de mala llet, pq no mola veure que no valoren el teu treball. Però bé, m'estic acostumant a veure que sempre és així, sobretot quan ho veus en altra gent (això és un guinyo a alguna gent jaja).

Siau !
P.D.:per cert tsuri, si surts per la mercè digues algo i porta amigues, potser ens podem veure, i potser puc lligar-me alguna amiga teva.